Logo Centre d'Estudis Democràtics. Tornar a la portada.
mapa web | contactar | avís legal
+ PRESENTACIÓ
PERSONAL
+ DOCÈNCIA I FORMACIÓ
+ RECERCA
+ PUBLICACIONS
CONGRESSOS
+ BANC DE DADES
BIBLIOTECA
ACTIVITATS
+ MEMÒRIA CED
ENLLAÇOS
NOVETATS
+ BUTLLETÍ
BORSA DE TREBALL
Buscador
 
REGISTRE
»Registrar-se

PAPERS DE DEMOGRAFIA

Llibres | Participació en obres col·lectives | Edició de llibres | ArticlesPapers de demografia | Tesis

AUTOR: TÍTOL:
ANY: RESUM:
PARAULES CLAU: Esborrar el formulari Enviar formulari per buscar un concepte
Resultats:
404
SPIJKER, Jeroen (2012) Trends in custody arrangements in Spain since the Divorce Reform of 2005.

A Espanya, junt a la transició democràtica, es van produir importants canvis en les lleis que afectaven a la família i als comportaments demogràfics, entre ells, la legalització del divorci, al 1981 (un dels últims països d'Europa en legalitzar el divorci). Malgrat això, aquesta llei era bastant restrictiva i la separació legal i el divorci van ser relativament poc comuns fins a la dècada dels noranta. Posteriorment, la pressió per accelerar el procediment legal va portar a la seva reforma amb la Llei 15/2005 que va facilitar el procés de divorci, va impulsar la co-responsabilitat dels pares cap als seus fills i va regular legalment la custòdia compartida. A partir dels Butlletins estadístics de sentències de separació, divorci i nul•litat del Consejo General del Poder Judicial, aquest document ofereix una descripció de les característiques dels cònjuges, la durada del matrimoni i el procés de separació (1996-2010) i les anàlisis dels patrons i característiques dels acords legals de custòdia (2007-2011). Els resultats mostren que al 2011 (entre parèntesis, dades de 2005) la custòdia compartida va ser atorgada, en el 12% dels casos (3% el 2005); només al pare, en un 5% (3%); i, a la mare, en un 82% (94%). La regressió logística va mostrar que l'edat per contreure matrimoni, les diferències d'edat entre els cònjuges, la durada de la sol•licitud de divorci, si el marit és el demandant del divorci, si el divorci/separació era consensuat, afavoria la custòdia exclusiva al pare o bé compartida, a costa de la custòdia exclusiva per a la mare.
res
403
LÓPEZ-COLÁS, Julián; MÓDENES, Juan Antonio (2012) Heterogeneidad sociodemográfica de la calidad de la vivienda: España en comparación europea.

S’estudia l'heterogeneïtat en la qualitat residencial de les llars espanyoles, en relació a la tinença de l'habitatge i al cicle de vida de la llar. L'anàlisi s'efectua en perspectiva comparada de cinc països europeus, representants d'altres tants sistemes residencials, justament al 2007, últim any del boom immobiliari. Es constata que a Espanya, la qualitat residencial és poc sensible a la tinença i al cicle de vida, relacions que malgrat això la literatura considera gairebé universals. L'article finalitza reflexionant sobre la influència de la crisi actual en les relacions estudiades.
res
402
ORTEGA, Enrique (2012) Análisis demográfico del empadronamiento: la población de nacionalidad extranjera en Andalucía (1998-2010).

S’analitza l’evolució de l’empadronament de la població estrangera en els municipis andalusos, de 1998 fins al 2010, així com els seus patrons temporals i espacials. A partir de les dades sobre les altes de les Estadístiques de Variacions Residencials (INE), es demostra que la seva evolució s’ha vist marcada per diversos canvis legislatius i econòmics com ara la Regularització del 2000, la Normalització del 2005, l’adhesió de Romania a la UE i la recessió econòmica a partir del 2008. L’anàlisi territorial posa en relleu l’efecte diferencial d’aquests canvis a Andalusia, establint-se diverses tipologies de municipis, reflex de l’evolució de les altes, les seves característiques i les pautes de localització espacial dels estrangers.
res
401
GALEANO, Juan (2012) La reagrupación familiar, en la provincia de Girona, entre 2004 y 2010.

El reagrupament familiar constitueix un mecanisme amb el que els immigrants recomponen les seves famílies (nuclears) dins la societat en la que s'integren. Aquest fenomen ha guanyat rellevància a Girona, com a la resta d'Espanya, després del "boom" immigratori de la primera dècada del segle XXI. L'objectiu d'aquest treball és doble: d'una banda, conèixer quin és l'estat de la recerca en aquesta matèria a Espanya. De l'altra, analitzar els aspectes generals del procés, com les característiques sociodemogràfiques de les persones que li donen cos (reagrupats i reagrupants). Per a l'elaboració d'aquest treball s’han utilitzat dades administratives cedides per la Subdelegació del Govern de la província de Girona per al període 2004-2010 que, un cop depurades i harmonitzades, han possibilitat l'anàlisi sociodemogràfic de la reagrupació familiar, a la província.
res
400
MÓDENES, Juan Antonio; LÓPEZ-COLÁS, Julián (2012) El sistema residencial: un esquema conceptual para entender la relación dinámica entre población y vivienda en España.

L’article aborda la relació entre població i habitatge en el marc interpretatiu propi de la demografia. Ofereix elements conceptuals per abordar la dinàmica recent del sistema residencial espanyol. Per a això, en primer lloc, s'argumenta la necessitat d'analitzar els sistemes residencials en perspectiva comparada. A continuació, s'aborda la situació d'Espanya en el context internacional i es proposa un marc conceptual per estudiar comparativament la dinàmica i el canvi dels sistemes residencials. Aquest doble objectiu es realitza, respectivament, a partir de la literatura més recent i de l'anàlisi de les metodologies demogràfiques utilitzades per estudiar la dinàmica i el canvi dels sistemes residencials. Finalment, l'article conclou amb una reflexió sobre el sistema residencial espanyol i la seva dinàmica en els darrers anys.
res
399
SPIJKER, Jeroen; SOLSONA, Montserrat; SIMÓ, Carles (2012) Post first-union repartnering and parenthood patterns in late 20th century Europe.

Espanya va ser un dels darrers països d'Europa a legalitzar el divorci (1981). La seva legalització s’ha d’emmarcar dins el procés de la transició democràtica, els canvis de comportaments demogràfics i les modificacions de les lleis referides a la família. Inicialment, era una llei força restrictiva i, fins a la dècada dels 90, la separació legal i el divorci no eren massa comuns. Posterior, la pressió per accelerar el procediment judicial va portar a la reforma del divorci a través de la Llei 15/2005, llei que va facilitar el procés de divorci, va regular la corresponsabilitat dels pares cap als fills i la custòdia compartida d’aquests. A través dels butlletins estadístics de sentències de separació, divorci i nul·litat del Consell General del Poder Judicial, aquest document ofereix una descripció de les característiques dels cònjuges, la durada del matrimoni i el procés de separació (1996-2010) i analitza els patrons i característiques dels Acords Legals de Custòdia (2007-2011). Els resultats mostren que al 2011, la custòdia compartida va ser atorgada en el 12% dels casos, la custòdia exclusiva al pare, en un 5%, i a la mare, en un 82% (al 2005, els percentatges eren 3%, 3% i 94% respectivament). A través d’una regressió logística s’observa que l'edat per a contraure matrimoni, les diferències d'edat entre els cònjuges, la durada de la demanda de divorci, si el sol·licitant del divorci és el marit o si el divorci/separació és consensuat, pot afavorir la custòdia exclusiva al pare i/o compartida, en detriment de la custòdia exclusiva per a la mare.
res
398
TRIAS-LLIMÓS, Sergi; CÁMARA, Antonio D. (2012) Condiciones crónicas en edades adultas maduras en España. Aproximación demográfica a partir de datos autodeclarados.

L’article analitza l’evolució de la prevalença de vuit condicions cròniques de salut (1987-2009) entre la població adulta madura (40-64 anys) resident a Espanya. S’utilitzen les microdades harmonitzades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya (1987, 1993 i 2001) i de la mostra espanyola de l’Enquesta Europea de Salut 2009. Les edats adultes madures concentren els augments més notoris de les condicions cròniques al llarg del cicle vital. Els resultats ens mostren augments en les prevalences de les condicions cròniques cardiovasculars, especialment entre els homes majors de 50 anys, però també entre les dones de més edat, fet que provoca un augment de les diferències entre grups d’edat.
res
397
ROIG, Marta; RECAÑO, Joaquín (2012) The impact of the global financial crisis on migration to and remittance flows from Spain.

Es descriuen els fluxos migratoris cap a Espanya i les remeses procedents d’Espanya, durant la crisi econòmica (2008-2010). També s’explora la influència de la migració més recent i les tendències del mercat de treball, sobre les diferents respostes que donen a la crisi, aspecte observat a partir dels fluxos de remeses cap als principals països de recepció, és a dir, cap a Bolívia, Colòmbia, Equador, Marroc i Romania. El document mostra que la migració i les remeses han seguit tendències una mica diferents des que va començar la crisi.
res
396
DOMINGO, Andreu (2011) Migracions i xoc de poblacions a la literatura francesa del segle XXI.

El discurs sobre la governabilitat, sobre l'ordenació política, sigui des del camp estrictament polític, sigui des de la literatura, ha situat en un primer pla la gestió de les poblacions, la demografia en general i les migracions molt particularment. L'obra del politòleg nord-americà Samuel P. Huntington és, sense cap dubte, un dels discursos més recents i populars en això. Tant, que podem considerar-la un paradigma que s'ha deixat notar en el terreny polític, però també en la narrativa literària. El present article analitza des del punt de vista demogràfic la influència exercida sobre dues obres recents de la literatura francesa, en la què la demografia, les migracions i la gestió de la població ocupen un lloc privilegiat: La possibilité d'une île, de Michel Houellebecq, publicada el 2005, que entronca amb la tradició de les distopies contemporànies, i Partir, de Tahar Ben Jelloun, publicada el 2006, que fa de l'emigració l'objecte primordial de la seva reflexió.
res
395
SERRET, Joana (2011) Understanding intermarriage from the Swedes' perspective.

S’analitzen els matrimonis mixtos a Suècia des d’una perspectiva inusual: el cònjuge natiu. La literatura existent s’ha centrat principalment en el cònjuge estranger i en la importància d’aquests matrimonis com a signe d’integració de l’immigrant. Aquest estudi posa l’atenció en els suecs que es casen amb estrangers i analitza les característiques principals dels cònjuges natius, diferenciats per gènere. S’examina l’edat al matrimoni, la diferència d’edat entre els cònjuges, el nivell educatiu, la grandària del municipi i l’origen dels cònjuges estrangers.
res
« < 1-10 |11-20 |21-30 |31-40 |41-50 |51-60 |61-70 |71-80 |81-90 |91-100 > »
© Centre d'Estudis Demogràfics 2005