Logo Centre d'Estudis Democràtics. Tornar a la portada.
mapa web | contactar | avís legal
+ PRESENTACIÓ
PERSONAL
+ DOCÈNCIA I FORMACIÓ
+ RECERCA
+ PUBLICACIONS
CONGRESSOS
+ BANC DE DADES
BIBLIOTECA
ACTIVITATS
+ MEMÒRIA CED
ENLLAÇOS
NOVETATS
+ BUTLLETÍ
BORSA DE TREBALL
Buscador
 
REGISTRE
»Registrar-se

PAPERS DE DEMOGRAFIA

Llibres | Participació en obres col·lectives | Edició de llibres | ArticlesPapers de demografia | Tesis

AUTOR: TÍTOL:
ANY: RESUM:
PARAULES CLAU: Esborrar el formulari Enviar formulari per buscar un concepte
Resultats:
394
JORDÀ, Joan Pau (2011) Aproximació a les migracions històriques mitjançant l'estudi dels cognoms.

res
393
CÁMARA, Antonio D.; TRIAS, Sergi (2011) La Encuesta Nacional de Salud (1987-2006): notas técnicas para el estudio de tendencias de salud en la población espanyola.

S’examina la documentació tècnica de les mostres d’adults de l’Enquesta Nacional de Salut de Espanya (ENSE), entre 1987 i 2006. Es presenten algunes potencialitats i limitacions d’aquesta font per a l’estudi de tendències de salut de la població adulta espanyola. En els dos primers apartats, es fa una síntesi dels sistemes de mostreig i es presenten alguns problemes de representativitat de les mostres. El tercer apartat analitza el sistema d’entrevista i alguns biaixos potencials derivats de l’ús d’informants indirectes (proxies) a les edicions de 2003 i 2006. El quart apartat realitza una anàlisi descriptiva de tendències a partir de microdades de l’ENSE. Es mostren tendències de dos ítems fonamentals per a l’estudi de les condicions de salut de la població: limitacions funcionals (entre la gent gran) i condicions cròniques (entre la població adulta en general). Per aquest últim ítem, s’inclouen les microdades de l’Enquesta Europea de Salut (EES) de 2009 per il•lustrar les limitacions associades amb el canvi en el disseny dels qüestionaris. En un annex final s’inclouen taules de ponderació per edat, sexe i comunitat autònoma basades en les mostres originals de l’ENSE així como en dades oficials de població de l’INE. Aquestes ponderacions harmonitzen diferents sistemes utilitzats a les distintes edicions de l’ENSE. Les dades i documentació tècnica que s’han fet servir en aquest treball són de lliure accés a través de l’INE i el Ministeri de Sanitat i Consum.
res
392
GUADALUPI, Carla (2011) Dinámicas espaciales de los sistemas residenciales del sur de Europa.

S’analitza el grau d'homogeneïtat del model residencial del Sud d'Europa, que la literatura identifica com un grup regional molt diferenciat en el context europeu. Mitjançant un enfocament comparatiu s'estudia l'estructura de tinença, per edat de la persona principal i altres característiques sociodemogràfiques dels 4 països principals d’aquest àmbit: Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia. Les dades provenen de la European Union Statistics on Income and Life Conditions (EU-SILC). Els resultats destaquen els trets comuns dels països del Sud d'Europa, a causa de l'accés ràpid i intens a la propietat, però aporten evidències d'una més gran heterogeneïtat en el cas del comportament residencial de la immigració recent i dels grups de rendes més baixes. Si aquests col•lectius tenen un major protagonisme en el futur, aquesta heterogeneïtat pot evolucionar cap a una important divergència dinàmica entre aquests països analitzats.
res
391
SOLSONA, Montserrat (2011) El análisis demográfico desde la perspectiva de género.

En aquesta ponència s’exposen alguns aspectes conceptuals i metodològics de la perspectiva de gènere en demografia. Primer, es presenta el nou paradigma demogràfic que es consolida a partir de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament del Caire (1994). Després es fa referència a les Enquestes Demogràfiques i de la Salut (DHS), com una eina útil de recollida de dades sobre fecunditat femenina i masculina. I, finalment, es tracta la metodologia d'anàlisi demogràfica de les biografies, tant des d'una perspectiva quantitativa com a qualitativa.
res
390
CABRÉ, Anna; PUJADAS, Joana M.; VALLS, Miquel; GARCÍA-SOLER, Albert (2011) Poverty and Spatial Location along Industrialisation, Barcelona, 1787-1860.

El document es va presentar, en format pòster, a la Population Association of America. Anual Meeting 2011. Washington (EUA), del 31 de març al 2 d’abril de 2011.
res
389
GARCÍA-ROMÁN, Joan (2011) Consecuencias en el tiempo familiar del auge de las parejas de doble ingreso. Un análisis a partir de la Encuesta de Empleo del Tiempo 2009-2010.

L'article utilitza la pregunta “amb qui realitza l'activitat” que apareix en l'enquesta d'Usos del Temps 2009-2010 per analitzar el temps que es comparteix amb parella i fills. L'objectiu principal és analitzar les diferències en el temps amb la família en funció de les característiques de les parelles, en especial les relacionades amb l'ocupació Els resultats mostren que les mares passen molt més temps amb els fills i que són precisament les característiques relacionades amb l'ocupació les més influents. Les parelles amb característiques més igualitàries són les que el temps que el pare comparteix amb els fills més s'assembla al de la mare.
res
388
CÁMARA, Antonio D.; BLANES, amand; ALUSTIZA, Ainhoa; MENACHO, Teresa (2011) Room for Optimism from Generational Hardship: Trends in Disability and living conditions among Spanish Elderly.

L’objectiu de l’estudi és establir una contextualització històrica en l’anàlisi i interpretació de les tendències recents i escenaris futurs de limitació funcional entre la gent gran a España. Es presenta una contextualització del cicle de vida d’aquesta població en termes de condicions de vida, amb especial atenció a períodes crítics com ara la infantesa i l’adolescència. Ambdós períodes han demostrat la seva influencia sobre la salut en fases posteriors de la vida i per a la població espanyola van estar caracteritzats per mancances estructurals en matèria d’alimentació i condicions sanitàries. Així doncs, la totalitat de les persones entrevistades a les estadístiques sanitàries espanyoles van néixer abans de la transició del país cap a alts nivells de riquesa i desenvolupament (per exemple, la seguretat alimentaria no va aconseguir-se abans de mitjans de la dècada de 1950s). S’apliquen anàlisis transversals i de cohort a partir de microdades d’enquestes de salut amb l’objectiu de saber si s’han produït variacions significatives en els nivells de limitació funcional en funció de l’adscripció generacional de les persones. Els resultats no mostren una tendència consistent de deteriorament i sí, en canvi, algunes tendències consistents de millora entre grups de generacions en el cas de les dones.
res
387
RECAÑO-VALVERDE, Joaquín; DE MIGUEL-LUKEN, Verónica (2011) The Internal Migration of Foreign-born Population in Southern Europe: Demographic Patterns and Individual Determinants.

Es descriuen els diferents factors sociodemogràfics i determinants individuals que expliquen els patrons de migració interna de la població nascuda a l'estranger, en alguns països del sud d'Europa: Itàlia, Portugal i Espanya, països amb una història comuna d'emigració i que s'han convertit, des de mitjans dels anys noranta del segle XX, en destinacions d’immigració. L'anàlisi es basa en microdades de les persones que han canviat el seu lloc de residència, amb informació demogràfica (edat, sexe i país de naixement, origen i destinació de la migració interna, tinença de l'habitatge, ocupació i nivell d'instrucció). Es respon a: el perfil demogràfic dels nascuts a l'estranger que protagonitzen migracions internes, són similars al dels nadius, per edat i sexe? Aquests patrons de migració es diferencien segons origen de l’immigrant? Són els patrons demogràfics observats sempre iguals, segons grups nacionals o bé es diferencien segons el país de destinació? I finalment, con influeixen els determinants individuals sobre la migració interna dels estrangers, en comparar per país de residència? Després d'una anàlisi descriptiva dels patrons demogràfics de la migració interna dels nascuts a l'estranger i els nascuts en el país, s’apliquen algunes regressions logístiques per explorar algunes de les característiques individuals i agregades, que poden explicar les diferències en la mobilitat entre els grups i entre els països del sud d'Europa. Les principals conclusions són: la intensitat de la migració interna de la població nascuda a l'estranger és molt superior a la de la població nativa (això es demostra entre els africans, asiàtics i llatinoamericans); els dos primers grups també mostren importants diferències de gènere (els homes es mouen més), però els patrons són més equilibrats per als llatinoamericans; i finalment, els factors individuals tenen influències semblants en tots els països analitzats, fins i tot en aquells a on l’odds-ratio mostra diferències més grans pels de distància migratòria mitjana i llarga.
res
386
CABRÉ, Anna; Joana M. PUJADAS (2011) Five Centuries of Marriages (5CofM). A project of Historical Demography in the Barcelona Area.

Es realitza una presentació del projecte "Five Centuries of Marriages (5CofM)", dirigit per la Professora Anna Cabré i finançat per l’European Research Council, convocatòria Advanced Grant.
res
385
CASOLA, Sílvia; MIRET, Pau (2011) L’emancipació residencial de les persones joves a Catalunya, 2002-2008.

L’objectiu de l’article és conèixer quins han estat els canvis en l’emancipació residencial de les persones joves a Catalunya, entre 2002 i 2008, dos punts que assenyalen l’entrada i la sortida d’un període de creixement econòmic. Les preguntes d’investigació són: s’ha incrementat l’emancipació durant aquest període?; s’ha donat patrons diferenciats d’emancipació per a homes i dones?; quin és l’efecte del nivell d’instrucció en la probabilitat d’estar emancipat?; fins a quin punt tenir parella determina si s’està o no emancipat?; el fet de tenir feina és el factor determinant? El conjunt de canvis socials esdevinguts en les societats modernes durant les últimes dècades han modificat les estructures socials i han obligat als individus a adaptar-se, cada vegada amb més rapidesa. En conseqüència, és bàsic conèixer quin és l’efecte d’aquests canvis en el procés d’emancipació dels joves catalans. A més, considerem interesant analitzar si el període de bonança econòmica ha afavorit el procés d’emancipació del col·lectiu jove.
res
« < 1-10 |11-20 |21-30 |31-40 |41-50 |51-60 |61-70 |71-80 |81-90 |91-100 > »
© Centre d'Estudis Demogràfics 2005