Logo Centre d'Estudis Democràtics. Tornar a la portada.
mapa web | contactar | avís legal
+ PRESENTACIÓ
PERSONAL
+ DOCÈNCIA I FORMACIÓ
+ RECERCA
+ PUBLICACIONS
CONGRESSOS
+ BANC DE DADES
BIBLIOTECA
ACTIVITATS
+ MEMÒRIA CED
ENLLAÇOS
NOVETATS
+ BUTLLETÍ
Buscador
 
REGISTRE
»Registrar-se

PAPERS DE DEMOGRAFIA

Llibres | Participació en obres col·lectives | Edició de llibres | ArticlesPapers de demografia | Tesis

AUTOR: TÍTOL:
ANY: RESUM:
PARAULES CLAU: Esborrar el formulari Enviar formulari per buscar un concepte
Resultats:
384
DOMINGO, Andreu; BAYONA, Jordi; LÓPEZ-FALCÓN, Diana (2011) Gender, Generation and Immigration: Family Reunion in Spain.

En els darrers anys del boom migratori a Espanya -amb l'arribada de més de cinc milions d'immigrants des del començament del segle XXI-, el reagrupament familiar ha augmentat en volum, tot i el caràcter restrictiu de la legislació vigent. Per analitzar el tema s’utilitza, com exemple, les dades de la Subdelegació del Govern de Barcelona, per al període 2004-2008 (es van enregistrar 109.863 sol•licituds de reagrupament familiar). Els resultats mostren clarament les diferents estratègies migratòries segons gènere, essent un dels aspectes més importants per entendre els patrons diferencials del reagrupament familiar, per nacionalitats. Les polítiques restrictives són aparentment alienes a les dinàmiques migratòries i a la lògica de gènere prevalent en aquests processos de reagrupament i s’observa que, en lloc de limitar les entrades, han tingut un impacte en les característiques de la població reagrupada.
res
383
LÓPEZ-GAY, Antonio (2011) La població de Barcelona com a objecte d'estudi, 1840-1900.

A partir dels autors que es van apropar a l’estudi de la població de la ciutat de Barcelona durant els dos darrers terços de segle XIX, l’article realitza un recorregut per les seves principals aportacions bibliogràfiques, les primeres en analitzar la població de Barcelona des d’una perspectiva demogràfica. El context general de la ciutat, marcat pels intensos canvis socials, econòmics, polítics i tecnològics que l’encaminaven cap a una nova etapa, va afavorir la reflexió i l’interès pel coneixement del comportament demogràfic de la població. Els nivells de mortalitat, superiors als de la majoria de les ciutats europees amb un desenvolupament urbà i industrial similar, i la seva distribució diferencial en el territori municipal, van ser els temes que van centrar l’atenció demogràfica. En canvi, la davallada de la fecunditat o la contribució de la migració al creixement de la població, component sense el qual la ciutat de Barcelona no hauria pogut sumar cap dels 300.000 habitants que guanyà durant la segona meitat de segle XIX, van restar en un segon terme.
res
382
DEVOLDER, Daniel; BUENO, Xiana (2011) Effects of migration on fertility patterns of non-native women in Spain.

El treball analitza les interaccions entre fecunditat i migració de la població immigrada resident a Catalunya al 2007. Per interaccions s’entén, no només els efectes del moviment migratori sobre el comportament reproductiu, sinó també que, la fecunditat als països d’origen, pugui ser un determinant del procés migratori. L’anàlisi considera la biografia reproductiva de les migrants, tant durant el període previ com posterior al moviment migratori. Mitjançant les dades biogràfiques de l’Enquesta Demogràfica de Catalunya de 2007 s’analitza la fecunditat de les dones immigrades durant el seu cicle de vida en relació a les autòctones. S’aplicaran taxes específiques de fecunditat per edat i models de duració que mesuren el risc relatiu de que les dones migrants tinguin els seus fills abans o després del moviment migratori. Els resultats son analitzats considerant l’edat a la migració, el continent d’origen i l’estat conjugal en el moment de migrar.
res
381
MÓDENES, Juan A.; BLANES, Amand; LÓPEZ-COLÁS, Julián; MENACHO, Teresa; YÉPEZ, Brenda (2011) Bases demogràfiques de la demanda d’habitatge principal durant els propers anys, a Catalunya.

Es presenten els resultats de la previsió de necessitats residencials, a partir d'una projecció de llars, a diferents escales territorials: pel total de Catalunya, nou àmbits regionals i cinquanta-sis sistemes urbans. La projecció demogràfica de base per a la projecció de llars prové d'una actualització, de l'any 2007, de les projeccions demogràfiques de l'Idescat elaborades al 2002. El resultat principal és que l'increment anual del nombre de llars anirà disminuint al llarg de la projecció, des de prop de 55.000 a l'inici de la projecció, a 20.000 al final.
res
380
LÓPEZ-GAY, Antonio; McCAA, Robert; ESTEVE, Albert (2011) El estudio de la migración internacional latinoamericana a partir de la base de microdatos censales de IPUMS International.

Les microdades censals són una de les fonts d'informació fonamentals per a l'estudi sociodemogràfic de la migració internacional. El projecte IPUMS-International s'ha encarregat, des de 1999, de recopilar censos de població de tot el món, i d'homogeneïtzar la seva informació (tant les microdades com les metadades), amb l'objectiu de proporcionar a l'investigador, dades comparables a nivell temporal i espacial. Actualment, el sistema de recerca d’IPUMSi, a través d'Internet, inclou 35 països a on, els d’Amèrica Llatina -la seva participació ha liderat el projecte mundial- constitueix gairebé la tercera part d’aquests països. Dins d’Amèrica Llatina, Mèxic va ser pioner en el projecte gràcies al suport constant de l'INEGI, que va aportar quatre mostres censals d'alta precisió, a més de dos recomptes. Tot això converteix a la base de IPUMS-International en una de les eines més valuoses per a l'anàlisi del fenomen migratori mundial, especialment en el context llatinoamericà. Aquest treball doncs, descriu les possibilitats i limitacions d'aquesta base de dades, emfatitzant en la disponibilitat de les variables més interessants per a l'estudi del fet migratori.
res
379
CÁMARA, Antonio D.; GARCÍA-ROMÁN, Joan (2011) Anthropometrics and development: cohort trends and spatial patterns of height and robustness in 20th century Spain.

Es cerquen noves idees explicatives de la relació entre les condicions ambientals i les mesures antropomètriques de la població. S'analitzen les tendències de cohort i els patrons espacials de variables físiques (alçada, pes i mesura pectoral) durant el procés de desenvolupament econòmic a l'Espanya del segle XX. Les dades provenen d'estadístiques militars espanyoles que registren cohorts masculines nascudes entre 1934 i 1973. Durant aquest període, es donaren importants canvis socioeconòmics i demogràfics i, en conseqüència, aquestes cohorts han viscuts contextos ambientals molt diversos. Es mostren les sèries temporals de cohort i la cartografia antropomètrica i es complementa l'anàlisi amb dades sobre el PIB i la mortalitat infantil. Els resultats mostren una convergència, a totes les regions espanyoles, en l'alçada i el pes. Aquest procés va ser especialment intens entre les cohorts nascudes durant els anys 1950 i 1960 en les regions del Nord-Est i menys intens en les regions del Centre i Sud, a on aquest procés de convergència va persistir, almenys fins a la dècada de 1990 (cohorts nascudes durant els anys setanta). Aquests patrons venen només en part associats a les disparitats econòmiques. De fet, sí que expliquen l'homogeneïtzació de l'alçada però menys en la del pes, que derivaria d'altres condicions.
res
378
MÓDENES, Juan Antonio (2010) Opciones de tenencia tras un cambio de vivienda: aproximación a la dinámica futura del sistema residencial español.

En moments de grans canvis de tendència, és difícil preveure el futur de les opcions residencials de la població. L'article proposa un mètode empíric que utilitza les opcions residencials de les llars que han realitzat recentment un canvi de residència, per avaluar l'estructura de tinença en un futur pròxim. La introducció de la mobilitat residencial permet copsar sincrònicament els canvis de tendència de l'estructura de tinença total i tenir en compte les oscil·lacions conjunturals, preveure millor la tinença futura dels grups d'edat amb més pes de llars mòbils, com ara els joves i, en conjuntures d'alta mobilitat residencial, també pot ser d’utilitzat en les edats centrals.
res
377
GIL-ALONSO, Fernando; DOMINGO, Andreu (2010) Autochthonous and foreign workers in the Spanish labour market: Substitution, Competition and Segregation.

Durant la darrera dècada, en els països del sud d'Europa s’ha produït un increment significatiu de la població estrangera, arribada principalment per motius laborals. D’entre ells, Espanya seria el cas més paradigmàtic. Seria un exemple de "migració de reemplaçament", ja que la força de treball espanyola també ha crescut en el mateix període, especialment la femenina. Els autors sostenen que aquest "boom migratori" es deu, en part, a la promoció educativa, laboral i social de la mà d'obra autòctona, el que crea un “efecte aspirador", atraient treballadors estrangers que, en un mercat laboral segmentat o dual i amb nínxols específics (tant per als nacionals com pels estrangers), els migrants omplen els llocs vacants que els treballadors nacionals no volen o no són capaços de cobrir. Malgrat això, aquest procés no ha evolucionat de la mateixa manera a cada sector d'activitat econòmica, com es pot observar, tant pel nombre de nacionals i estrangers que treballen a cada sector, com per les variacions en les seves característiques sociodemogràfiques. L’article distingeix a nivell nacional i regional, tres grups de sectors d'activitat que experimenten dinàmiques de substitució, competència o dinàmiques de segregació entre les forces de treball nacionals i estrangeres. L’anàlisi es basa en les dades de l'Enquesta de la Població Activa-EPA (mà d'obra espanyola), dels anys 2.000 i 2.007.
res
376
ESTEVE, Albert; GARCIA, Joan García; McCAA, Robert (2010) La complementariedad de censos y encuestas en la estimación de indicadores de soltería.

A partir de la variable “estat civil” dels Censos de Població Llatinoamericans, s’analitza l'efecte que la dissolució de les unions consensuals té en els nivells de solteria. Es comparen les dades censals amb les de les Enquestes de Demografia i Salut (DHS) en aquells països i anys per als que es disposen d'ambdues fonts (Bolívia, Brasil, Colòmbia i Perú). Els resultats mostren que les proporcions de “mai unides”, derivades de la variable censal “estat civil”, són sistemàticament més elevades que les estimades a partir de les DHS. Aquesta sobreestimació prové del fet que, persones que estaven en unió lliure en el passat, es declaren solteres en el moment del cens. L'elevada proporció de dones solteres que tenen fills, segons el Cens, és una prova d'això i, a la vegada, una solució efectiva per corregir el biaix.
res
375
CÁMARA, Antonio D.; LÓPEZ-FALCÓN, Diana (2010) Human capital and biological well-being: a first exploration of intragenerational and intergenerational effects in 20th-century Spain.

Durant les darreres cinc dècades, Espanya ha experimentat una ràpida transició cap a nivells de desenvolupament i benestar més alts. La contribució específica del capital humà a aquest procés i la seva interacció amb el benestar biològic és un aspecte encara poc investigat dins d'aquesta transició. En aquest sentit, desconeixem fins a quin punt el creixement econòmic espanyol hauria repercutit, en termes de salut, si no s’hagués donat, en paral·lel, una millora en els nivells de formació, particularment entre les mares. Es desconeix també el paper específic que ha jugat la formació del capital humà, en la configuració de les diferències de salut entre les regions espanyoles i entre les classes socials. En aquest treball s'explora, per a Espanya, la relació entre el capital humà i el benestar biològic de la població al llarg del segle XX,. El capital humà es troba a partir del nivell d’instrucció, mentre que pel benestar biològic s'utilitza l'alçada adulta de les generacions. Es plantegen dos nivells d'anàlisi: intrageneracional i intergeneracional, per a les cohorts nascudes entre 1910 i 1976, a partir de microdades de l'Enquesta Nacional de Salut (ENSE; edicions 1987-2006). Es combina l’anàlisi demogràfica amb l’anàlisi de regressió i s'introdueixen diverses variables sociodemogràfiques com a controladors de la relació abans esmentada.
res
« < 1-10 |11-20 |21-30 |31-40 |41-50 |51-60 |61-70 |71-80 |81-90 |91-100 > »
© Centre d'Estudis Demogràfics 2005