Logo Centre d'Estudis Democràtics. Tornar a la portada.
mapa web | contactar | avís legal
+ PRESENTACIÓ
PERSONAL
+ DOCÈNCIA I FORMACIÓ
+ RECERCA
+ PUBLICACIONS
CONGRESSOS
+ BANC DE DADES
BIBLIOTECA
ACTIVITATS
+ MEMÒRIA CED
ENLLAÇOS
NOVETATS
+ BUTLLETÍ
Buscador
 
REGISTRE
»Registrar-se

PAPERS DE DEMOGRAFIA

Llibres | Participació en obres col·lectives | Edició de llibres | ArticlesPapers de demografia | Tesis

AUTOR: TÍTOL:
ANY: RESUM:
PARAULES CLAU: Esborrar el formulari Enviar formulari per buscar un concepte
Resultats:
364
GARCÍA-ROMÁN, Joan; LÓPEZ-GAY, Antonio (2010) Los censos de población basados en registros: una aproximación a las experiencias de los países nórdicos y a su aplicabilidad en España.

En les últimes dècades, han estat molts els instituts nacionals d'estadística que han cercat noves metodologies per aplicar als censos de població, amb la intenció de reduir despeses, reduir la càrrega de resposta sobre la població i aconseguir informació demogràfica amb major periodicitat. Entre les noves metodologies destaca la utilització d'informació procedent dels registres administratius i d’enquestes, una experiència que s'ha aplicat amb èxit a les últimes rondes censals en els països nòrdics i que, altres països pretenen implantar en un futur immediat. A Espanya, l'elaboració d'un cens exclusivament a partir de registres no sembla viable a curt termini, tot i que la previsió és que cada vegada s'integrin més registres en el projecte censal.
res
363
RECAÑO, Joaquín; DE MIGUEL, Verónica (2010) The internal migration of foreigners in developed countries: a cross-national comparative study with census data.

res
362
DOMINGO, Andreu; BUENO, Xiana (2010) Anàlisi demogràfica dels informes d’adequació de l’habitatge en el municipi de Barcelona, 2005-2009.

En tot procés de reagrupament familiar, la població immigrada ha de presentar, a la Subdelegació Provincial del Govern, un informe d’adequació de l’habitatge. Basant-se en aquests informes, per a Barcelona i pel període 2005-2009, aquest treball fa un anàlisi sociodemogràfica dels seus sol·licitants, els familiars que volen reagrupar, les característiques de l’habitatge, la resolució de l’expedient, així com la seva distribució espacial arreu del municipi.
res
361
SOLSONA, Montserrat (2010) When a love story ends: which biographies became relevant?.

Es presenten els resultats d'un estudi qualitatiu realitzat a Espanya amb biografies familiars d'homes i dones que van trencar la seva unió després d'haver tingut fills. S’ha emprat la metodologia biogràfica-etnogràfica, a través de 26 entrevistes en profunditat a 13 homes i 13 dones seleccionades a partir de la generació de naixement, el grup social i la situació familiar: van néixer al voltant de 1955, eren de classe mitjana i havien tingut fills durant la unió. A través de la formulació de cinc preguntes molt generals, els entrevistats han explicat la seva història familiar: 1) la seva pròpia família; 2) el procés d'interrupció de la unió; 3) la trajectòria post-divorci; 4) l’actual situació i les fites que els agradaria aconseguir; i 5) les diferències de gènere en la forma de percebre aquests processos. Els fets i les percepcions presentats pels entrevistats van permetre conèixer en quina mesura el divorci s'ha convertit en un punt d'inflexió en les seves vides, quines són les biografies post-divorci més rellevants i el significat canviant de la família i els seus llaços emocionals.
res
360
MIRET, Pau; GÓNZALEZ-LÓPEZ, María José; TREVIÑO, Rocío (2010) Are cohabiting and being married different? Differences in the socio-demographic composition of partnerships in Western European countries.

El document es va presentar, en format pòster, a la XXVI IUSSP International Population Conference. Marrakech (Marroc), 27 de setembre-2 d’octubre de 2009.
res
359
LÓPEZ-GAY, Antonio; McCAA, Robert (2009) Género y trabajo en los censos de población de América Latina: la captación de la actividad económica femenina secundaria a partir de la ampliación del cuestionario censal con una única pregunta.

En els darrers anys s’ha registrat un considerable augment en el nombre de països d’Amèrica Llatina que han incorporat als qüestionaris censals preguntes que permeten registrar amb més rigor la complexitat de la participació femenina a l’activitat econòmica. La millora en la captació d’aquest tipus d’informació ha permès en alguns països equiparar les dades censals d’activitat als obtinguts a partir de les enquestes de treball dissenyades per un estudi específic. Un dels principals aspectes que tradicionalment han complicat el registre de la participació de la dona en l’activitat econòmica està associat a la pròpia definició d’activitat econòmica i a la distinció entre l’activitat domèstica i l’estrictament remunerada. L’article repassa la forma com els països d’Amèrica Llatina han preguntat sobre aquest tema a les rondes censals de 1990 i 2000, i aprofundeix sobre la incorporació d’una única pregunta que registri de forma més acurada l’activitat econòmica femenina secundària i que permeti superar les limitacions tan criticades als qüestionaris censals convencionals.
res
358
CÁMARA, Antonio D. (2009) Population, health and nutrition in Spain (18th-20th Centuries).

El document es va presentar, en format pòster, a la Population Association of America. 2009 Annual Meeting, guanyant el primer premi a la Sessió de Pòsters 3. Detroit (Michigan), 30 d’abril-2 de maig de 2009.
res
357
LÓPEZ-GAY, Antonio; RECAÑO, Joaquín (2009) The role of central cities in urban socio-demographic changes in Southern Europe: an analysis of individuals moving into, out of and within inner cities in Spain.

Des del moment en què les principals ciutats centrals espanyoles van assolir la seva saturació urbana i demogràfica, la migració i la mobilitat residencial han estat els factors determinants del canvi en la composició sociodemogràfica d’aquests espais centrals de les regions metropolitanes. En moltes àrees urbanes s’ha demostrat que els perfils dels que canvien de residència i decideixen romandre, abandonar o entrar a la ciutat central, estan vinculats a determinades característiques sociodemogràfiques. A partir de l’anàlisi de les dades del cens de 2001, els resultats d’aquest treball apunten a què, en la majoria de les grans ciutats espanyoles, els solters, professionals i els de més nivell d’instrucció, tenen una probabilitat més elevada de romandre en aquests espais una vegada encetat el canvi d’habitatge, així com d’arribar a aquests si el moviment es genera a la resta de la metròpolis. En canvi, la dimensió familiar està associada amb la majoria dels moviments de sortida de la ciutat. De la mateixa manera, els treballadors menys qualificats i els individus amb estudis mitjans presenten més probabilitats d’abandonar les àrees centrals. Conseqüentment i, durant la darrera dècada, les principals regions metropolitanes espanyoles han experimentat un intens procés de transformació sociodemogràfica.
res
356
GIL-ALONSO, Fernando; DOMINGO, Andreu; BAYONA, Jordi (2009) Mediterranean Europe and the Maghreb: are migration flows determined by differences in population structure?.

Prenent l'Europa Mediterrània Occidental, i el Magrib com exemple, el treball pretén contribuir al debat sobre si les diferències en les estructures de la població entre les diferents regions del món són un factor demogràfic determinant dels fluxos migratoris entre elles. En aquest sentit, es comparen els canvis en les estructures de població en els tres països mediterranis del sud d'Europa (França, Espanya i Itàlia) i tres països del nord d'Àfrica (Marroc, Algèria i Tunísia) prenent com a punt de partida de l'exercici, les teories de "migració de reemplaçament" i de "dividend demogràfic. Els resultats mostren que l'estructura de la població en edat de treballar en els països receptors, no sembla ser la causa principal dels fluxos d'immigració. Per això s’analitzen altres factors com el nivell d’instrucció i les diferències en la participació laboral. Es conclou que, en un context de creixement econòmic, els principals factors que explicarien la immigració entre les dues ribes de la Mediterrània seria la millor situació de les generacions més joves en els països receptors unit a l'alt atur i la subocupació que es dóna en els països d'origen.
res
355
SPIJKER, Jeroen (2009) Current characteristics of living arrangements following bereavement in Europe and the U.S..

L'estudi de les formes de convivència després de la viduïtat no s'ha estudiat tant com les trajectòries familiars després del divorci, encara que això està canviant a mesura que les formes tradicionals de vida “menys tradicionals” són cada vegada més comunes. Ja sabem que les vídues prefereixen quedar-se a casa perquè volen mantenir la seva (acabada de descobrir) independència i en canvi, els homes sovint perceben que un nou matrimoni comporta més beneficis que romanent vidus. Malgrat això, altres variables d'anàlisi com el nivell educatiu i la participació en la vida laboral o les diferències entre països, han estat menys estudiades. Aquest és l'objectiu de l'article, utilitzant les dades del cens de IPUMS-International. Els resultats mostren que les formes de convivència depenen de l'edat i el sexe: les vídues més grans tenen més probabilitats de viure soles però les vídues més joves amb els seus fills, tenen més probabilitat de viure amb una nova parella o amb els seus pares. Vidus/es en les llars unipersonals són de mitjana, més grans, propietaris d'habitatges, i econòmicament inactius. Viure amb els pares s'associa amb ser més jove i desocupat; viure amb els fills en tenir ocupació; viure amb una parella o fills amb un baix nivell educatiu; i viure sol o amb pares amb un nivell educatiu superior. En quant a les diferències específiques de cada país: els francesos són més propensos a viure sols o amb un company, els espanyols a residir amb els nens o amb els pares, mentre que els grecs vidus/es, viuen en parella.
res
« < 1-10 |11-20 |21-30 |31-40 |41-50 |51-60 |61-70 |71-80 |81-90 |91-100 > »
© Centre d'Estudis Demogràfics 2005