Logo Centre d'Estudis Democràtics. Tornar a la portada.
mapa web | contactar | avís legal
+ PRESENTACIÓ
PERSONAL
+ DOCÈNCIA I FORMACIÓ
+ RECERCA
+ PUBLICACIONS
CONGRESSOS
+ BANC DE DADES
BIBLIOTECA
ACTIVITATS
+ MEMÒRIA CED
ENLLAÇOS
NOVETATS
+ BUTLLETÍ
BORSA DE TREBALL
Buscador
 
REGISTRE
»Registrar-se

PAPERS DE DEMOGRAFIA

Llibres | Participació en obres col·lectives | Edició de llibres | ArticlesPapers de demografia | Tesis

AUTOR: TÍTOL:
ANY: RESUM:
PARAULES CLAU: Esborrar el formulari Enviar formulari per buscar un concepte
Resultats:
354
ESTEVE, Albert; McCAA, Robert (2009) Mexican Marital Endogamy and Educational Homogamy in the USA, 1980-2000: A Case of Social Closure?.

res
353
VIDAL-COSO, Elena; MIRET, Pau (2009) Labour trajectories of immigrant women in Spain: towards a social upward mobility?.

A través d’informació retrospectiva de les dades de l’Enquesta Nacional d’Immigrants (2007), l’article estudia les trajectòries laborals de les dones immigrades a Espanya. S’analitza, en primer lloc, la mobilitat laboral, des de l’ocupació al país d’origen al primer treball a Espanya i, a continuació, l’atenció es fixa en la mobilitat laboral un cop a Espanya, des del moment de l’arribada fins al de l’entrevista. L’objectiu és investigar si la migració els comporta una millora en les posicions laborals o si, per contra, els suposa una davallada en la categoria ocupacional a l’arribada, amb un posterior estancament de la seva posició laboral un cop a Espanya. La hipòtesis és que les dones immigrades, fins i tot aquelles amb un major nivell educatiu, accepten el treball domèstic en una fase inicial d’una estratègia social a llarg termini, encaminada a una mobilitat laboral ascendent. Els resultats mostren que després d’un descens ocupacional en el primer treball a Espanya, els moviments ocupacionals són possibles, però aquests són molt limitats a les posicions pròpies del segment secundari.
res
352
PRIETO, Victoria (2009) Transformaciones recientes de la población española residente en el exterior, 1997-2007.

A partir de les dades del Censo de Electores Residentes-Ausentes (CERA), es descriu, a nivell sociodemogràfic, la geografia actual dels nacionals espanyols en el món, la seva composició per lloc de naixement i la seva estructura demogràfica. L’estudi destaca que, gran part del creixement del col·lectiu d'espanyols a l'exterior és conseqüència de l'increment de les inscripcions de descendents espanyols nascuts a l'exterior. Això ha suposat el rejoveniment de la diàspora espanyola i la seva feminització. Pel que fa la distribució territorial d’aquesta diàspora destaquen, com a àrees guanyadores de població nascuda a Espanya, els països asiàtics i Amèrica del Nord, mentre que s'aprecia la pèrdua de població espanyola en altres regions d'importància històrica com era Europa. L'augment d’inscripcions de nascuts a l'exterior es concentra a l'Amèrica Llatina i significa un procés de llatinoamericanització de la diàspora.
res
351
MÓDENES, Juan Antonio (2009) Dinámica reciente de la tenencia de la vivienda principal en España.

Es proposa el concepte de sistema dinàmic residencial, format per les relacions establertes entre elements sociodemogràfics i residencials que evolucionen en el temps, l’espai, la dimensió social i el cicle de vida. Es comprova que, en l’anàlisi dinàmic dels sistemes residencials, és recomanable introduir l’eix territorial. La diferenciació urbana-rural a Espanya és el principal eix d’heterogeneïtat territorial, malgrat que també evoluciona sobre tot per una major heterogeneïtat de l’àmbit rural. A la ciutat, l’accés a l’habitatge està molt més regulat pel mercat, i actualment per l’hipotecari. La diversitat regional està present, principalment en l’àmbit rural, com a reducte d’antics modus tradicionals d’habitació. A l’àmbit urbà però, s’està imposant una notable homogeneïtat de comportaments. És aquí on trobem la millor expressió d’un sistema residencial generalitzat a tot el país, basat en l’accés, d’hora, a la propietat, mitjançant finançament hipotecari. Però és un sistema dinàmic en el temps, també en els últims anys, que respon als canvis del context socioeconòmic. El canvi temporal interactua, de fet és dirigit, per l’evolució progressiva del comportament de les llars en les seves diferents etapes vitals. Durant el període analitzat, especialment per la menor presència de l’ajut familiar directe a l’accés de l’habitatge dels joves, és substituït per un major recurs al finançament hipotecari. Existeix una lògica heterogeneïtat demogràfica entre les diferents edats, en funció de les diferents etapes d’inserció i consolidació residencial però que, durant el període analitzat, és creixent i alimenta internament l’evolució del sistema.
res
350
MIRET, Pau; VIDAL-COSO, Elena (2009) L’estudi sociodemogràfic de la inactivitat laboral femenina a Espanya en funció de l’origen.

A partir de les dades de l’Enquesta de Població Activa de 1999-2008 s’analitzen les diferències en la participació laboral entre les dones nascudes a Espanya i les nascudes a l’estranger, considerant l’estreta relació entre el treball productiu i el reproductiu. La hipòtesis de partida és que, en un mercat laboral segmentat per sexe i origen, les característiques individuals (edat, nivell educatiu), familiars (la convivència en parella, els fills dependents, la situació ocupacional de la parella) i, pel cas de les dones immigrades, la seva història migratòria (anys residint a Espanya, ser o no el membre de la parella que emprèn el projecte migratori), influiran en l’activitat de manera diferenciada en funció del col·lectiu d’origen. Si entre les dones nascudes a Espanya els factors amb més influencia en la participació laboral són l’edat o generació i el nivell educatiu, entre les dones immigrades les característiques familiars i migratòries tindran major poder explicatiu, observant-se destacables diferències entre els diferents grups de dones nascudes a l’estranger. Si les africanes destaquen per una participació laboral molt baixa, molt influenciada per les seves característiques familiars i per l’antiguitat de la seva residència a Espanya, les llatinoamericanes i les dones de l’Europa no comunitària presenten unes taxes d’activitat que superen, a totes les edats i nivells educatius, a les nascudes a Espanya.
res
349
DEVOLDER, Daniel (2009) The role of involuntary factors in explaining the gap between desired and realized fertility in developed countries. An analysis using a microsimulation model.

El tamany desitjat de la família en els països de baixa fecunditat, és generalment més gran que la taxa global de fecunditat, fins i tot tenint en compte els canvis de calendari que esbiaixen a la baixa, els nivells de fecunditat del període. En aquesta recerca s'utilitza el model de Bongaarts per analitzar el paper dels factors involuntaris en l'explicació d'aquesta diferència. Dos tipus de factors seran analitzats: els factors biològics (com l'esterilitat, la baixa fecundabilitat, el risc d'avortament involuntari, entre altres) que poden explicar per què una proporció de dones que desitgen tenir fills, es quedaran sense o en tindran menys dels desitjats; i els factors socials associats amb la formació de la família i els riscos de separació, que també poden explicar per què els nivells finals de fecunditat són més baixos que els desitjats inicialment. S'utilitzen les dades de les enquestes FFS i un model de microsimulació per calcular el rol d'aquests factors involuntaris en l'explicació de les diferències entre els nivells de fecunditat observada i desitjada.
res
348
MÓDENES, Juan Antonio; BAYONA, Jordi (2009) Recent immigration and residential change in Spain.

A Espanya, la immigració recent precedent de l’estranger ha esdevingut un dels processos sociodemogràfics més importants. Està afectant a diferents qüestions socials, incloent-hi la interrelació entre habitatge i població. L’article analitzarà les pautes d’inserció residencial de la immigració recent. Més de 3 milions de persones han arribat durant els darrers 10 anys, i han estat responsables de la formació de la meitat de les noves llars creades des del 2001. La responsabilitat de la immigració en la dinàmica demogràfica i el predomini d’un model residencial basat en la propietat, justifiquen l’interès de l’estudi. Es planteja la següent qüestió: Quines són les característiques residencials dels immigrants (grandària de la llar i tipus de tinença), tenint en compte que fa poc de la seva arribada al país? Les nostres conclusions apunten a l’inici d’un nou sistema residencial, més heterogeni, a causa d’un dèficit d’assimilació de les llars d’origen immigrant en el comportament majoritari. La informació estadística prové principalment dels censos espanyols de població i habitatge de 1991 i 2001.
res
347
BAYONA, Jordi; GIL-ALONSO, Fernando (2009) La diversificació de les dinàmiques migratòries a la metròpolis barcelonina: immigració estrangera i suburbanització.

Un dels principals canvis observats en les gran àrees urbanes espanyoles durant aquests darrers deu anys es deu a la incorporació de la població de nacionalitat estrangera (amb una alta intensitat i en un espai de temps breu). En aquest article s’analitza el cas de la ciutat de Barcelona i la seva Regió Metropolitana que, entre 1998 i 2007, ha agregat més de mig milió de nous residents estrangers, el que ha comportat un creixement demogràfic considerable, del voltant del 14% de la població inicial, tot i que amb diferències territorials remarcables. Aquesta dinàmica trenca amb l’estancament de població del període 1981-1996. L’article centra l’atenció en tres de les dinàmiques afectades directament per l’arribada de la immigració internacional, com és el creixement i la distribució de la població en la Regió Metropolitana, el seu impacte sobre la mobilitat residencial i les dinàmiques de suburbanització, i les conseqüències d’aquests canvis sobre l’estructura per sexe i edat de la població dels diferents àmbits metropolitans.
res
346
BUENO, Xiana; VONO, Daniela (2009) Pautas reproductivas de las madres latinoamericanas en Estados Unidos y España a inicios del siglo XXI.

L'objectiu d'aquest treball és l'anàlisi del comportament reproductiu diferencial de les dones nascudes a Llatinoamèrica i residents en els dos principals països de destinació d'aquests col·lectius: Estats Units i Espanya. Aquest objectiu es porta a terme a través de la revisió de la bibliografia existent i de l'anàlisi dels principals indicadors de fecunditat, comparant-los, d’una banda, amb els de la població nativa de cada país de destinació, i, de l’altra, entre ambdós països de destinació. Els resultats assolits mostren pautes diferenciades per a cada cas en termes d'intensitat i calendari, sent parcial l'aproximació d'aquestes pautes a les de la població local.
res
345
MELO, Joice; MIRET, Pau (2009) Transición a la vida adulta en España: una comparación histórica y regional.

Des d'una perspectiva sociodemogràfica, la transició a la vida adulta consisteix en el pas d'un estatus social caracteritzat per la dependència i per la necessitat de suport, propi de la condició infantil i juvenil, a una nova condició d'individu completament emancipat i autònom, ja immers i adaptat al sistema de producció i reproducció social. La transició a la vida adulta involucra canvis d'estatus: d'estudiant a treballador; de membre depenent de la llar a responsable de la llar o cònjuge; de la condició exclusiva de fill(a), a pare o mare. Emprant la metodologia d'anàlisi d'entropia de cohorts fictícies, mesurem l'evolució i el calendari de la transició a la vida adulta a Espanya i en aquelles Comunitats Autònomes seleccionades, al 1981 i 2001.
res
« < 1-10 |11-20 |21-30 |31-40 |41-50 |51-60 |61-70 |71-80 |81-90 |91-100 > »
© Centre d'Estudis Demogràfics 2005